Competència comunicativa

Avui parlarem amb més exactitud de la comunicació, el tema central de l’assignatura Comunicació oral, escrita i digital.

Sovint caiem en l’error de pensar que ens sabem comunicar quan sabem utilitzar una llengua. Però què implica saber utilitzar-la? Què és l’anomenada competència comunicativa?

Utilitzar una llengua no és només fer servir o adquirir el codi lingüístic, sinó que implica adquirir una sèrie d’habilitats per saber com usar aquest codi en diferents ocasions de comunicació. Per aquest motiu, és molt important tenir en compte l’entorn comunicatiu. Saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en formes socials, culturals i ideològiques i tenir l’habilitat d’utilitzar una llengua són les dues premisses que exigeix la competència comunicativa. Aquesta capacitat comunicativa d’una persona s’assoleix a partir de l’experiència social, les necessitats i les motivacions.

Un cop hem definit el concepte, cal que responguem a una altra pregunta: quins són els components que formen la competència comunicativa?

   1. Competència lingüística/gramatical.

Es basa en el domini del codi lingüístic. Fent referència a la lingüística, vàrem llegir un article de J. Tusson titulat “El lenguaje y las lenguas”. Segons l’autor el llenguatge és el mitja de comunicació més extens i és el factor que ens defineix com a humans. Ens ajuda a ordenar i reduir les experiències tant de l’entorn com interiors, és el pilar fonamental per la construcció del pensament i de la memòria, tant individual com col·lectiva, i ajuda a l’expressió interior i al diàleg intern.

   2. Competència sociolingüística.

Fa referència a les regles socioculturals i per tant, s’ocupa de la situació comunicativa.

   3. Competència discursiva.

Es basa en l’habilitat de produir discursos de qualsevol gènere, coherents i cohesionats.

   4. Competència estratègica.

Fa referència a l’habilitat d’usar la comunicació verbal i no-verbal per millorar la comunicació.

Per saber-ne més

Un altre aspecte a tenir en compte a l’hora de comunicar-nos és fer un bon ús del silenci. L’article L’art de saber escoltar de Francesc Torralba que vam llegir ens explicava la importància del silenci com a una creació interior. El silenci és necessari per saber escoltar a l’altre perquè s’aconsegueix que la ment es centri totalment en les paraules de l’altre i no caigui en la dispersió. 

Barra d'enllaços d'interés

Avui comencem amb una nova característica del Google Chrome: la barra d’adreces d’interés. Els marcadors són enllaços normalment particulars. És configuren amb el compte de Google Chrome, i d’aquesta manera es guarda la informació al núvol i s’hi pot accedir des de qualsevol ordinador.

La seva funció consisteix en guardar les pàgines web que es desitgen. Quan es navega per internet es pot seleccionar les pagines que més agraden i es guarden a la barra de marcadors de la pàgina principal de Google. Cada usuari doncs, pot tenir els marcadors que desitgi.

A més a més de la barra d’adreces d’interès trobem més exemples de marcadors personals, el Pearltrees que ens permet tenir les adreces que vulguem emmagatzemades i unides en un “arbre”.  Té l'opció de poder crear una nova perla amb només un clic, a l'icone que trobarem a la part dreta de la pantalla, Pearltrees permet també sincronitzar el teu usuari amb el teu Twitter i Facebook per a que puguis compartir les teves perles amb els altres usuaris. 

Però també hi ha marcadors socials, que són aquells que pots compartir amb la resta del món. Té el mateix funcionament, són enllaços de pàgines web interessant però que en aquest cas estan a la vista de tothom. Pàgines com Delicious.com o Mister Wong són marcadors socials i allà és on es pot buscar marcadors que altre gent ha marcat com a interessants

Delicious.com és com una mena de rànquing on surten per ordre les pàgines més marcades i en canvi Mister Wong es pot veure cada usuari què ha marcat.

Presentació oral

Joana Rubio i Francesc Puigpelat són els autors de Com parlar bé en públic, un llibre adreçat a aquelles persones que tenen la inquietud de millorar la seva expressió oral, ja que intenta ser una guia pràctica i senzilla per a qualsevol tipus de lectors. Amb l’ajuda d’una varietat de tècniques, trucs i idees per millorar la comunicació oral, el lector aprèn a tenir èxit en una presentació oral.

En relació amb la lectura d’aquest llibre, hem fet dues activitats.

La primera,  va ser una presentació d’ Identitat i Territori, és a dir, exposar un tema que estes enfocat a un territori i a un tipus de gent. En el meu cas, la meva companya i jo vàrem escollir el tema del sexisme en els esports, concretament com l’elecció entre ballet o futbol es veu afectada per la concepció que té la societat de que el ballet es per dones i el futbol per homes.

Tot el pes del treball estava en l’exposició oral i, per aquest motiu van ser molt útils els consells del llibre. Nosaltres vam tenir en compte especialment la importància de l’interlocutor, és a dir a qui va dirigit el nostre discurs. És per aquest motiu que vam proposar preguntes pel públic i el vam fer participar.

La segona va ser la recitació d'un poema davant la classe. Cadascú va escollir un poema, se'l va aprendre de memòria i el va recitar. Les bones recitacions són les que tenen una velocitat més aviat lenta i la veu acompanya el significat del poema. Tot i que tots sabíem que havíem de seguir aquestes consignes, els nervis posen a prova la teva capacitat de controlar-los i a més d'un ens van fer una mala passada. En tot cas, la recitació del poema va ser una activitat molt interessant i estimulant per a tots. El meu poema va ser És quan dormo que hi veig clar de J.V. Foix. 

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

I treu branques una mata,

El casalot del pirata

És un ample gira-sol.

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era,

Em vesteixo d'home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d'una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina,

–O la lluna que s'afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina.

Com parlar bé en públic és un llibre que tothom hauria de llegir en algun moment de la seva vida, ja que serveix tant en l’àmbit professional com en el personal. És important saber ser un bon comunicador. Cal reunir les característiques necessàries per a saber comunicar allò que penses, com per exemple ser concís, clar i natural. El llibre parteix de la premissa que es pot ensenyar i aprendre a parlar bé en públic. Així doncs, aquest llibre és una bona manera de fer-ho.

Per saber-ne més

Adjunto el suport digital que vam utilitzar durant la nostre presentació de Identitat i Territori, i també el poema musicat per Joan Manuel Serrat. 

Però en una carrera com és la d'educació primària, les presentacions orals reben molt de pes. Per aquest motiu, encara vam fer una altre presentació, la del Bon Comunicador. Aquesta es basava en escollir un personatge mínimament conegut i fer-ne un seguiment de les seves accions en la xarxa, com per exemple el seu compte de Twitter i Facebook o, en ocasions, el seu programa. El meu grup i jo vam escollir a Pablo Motos, ja que a primera vista ens sembla un bon comunicador. Tot i això, després de la nostra recerca i aprofundiment en la seva persona, vam arribar a la conclusió que sí que era un bon comunicador però només en el seu camp, l'humor i l'ironia. Us adjunto també la presentació digital que vam fer sobre ell.