Joana
Rubio i Francesc Puigpelat són els autors de Com parlar bé en públic,
un llibre adreçat a aquelles persones que tenen la inquietud de millorar la
seva expressió oral, ja que intenta ser una guia pràctica i senzilla per a
qualsevol tipus de lectors. Amb l’ajuda d’una varietat de tècniques, trucs i
idees per millorar la comunicació oral, el lector aprèn a tenir èxit en
una presentació oral.
En
relació amb la lectura d’aquest llibre, hem fet dues activitats.
La
primera, va ser una presentació d’ Identitat i Territori, és
a dir, exposar un tema que estes enfocat a un territori i a un tipus de gent.
En el meu cas, la meva companya i jo vàrem escollir el tema del sexisme en els
esports, concretament com l’elecció entre ballet o futbol es veu afectada per
la concepció que té la societat de que el ballet es per dones i el futbol per
homes.
Tot el
pes del treball estava en l’exposició oral i, per aquest motiu van ser molt
útils els consells del llibre. Nosaltres vam tenir en compte especialment la
importància de l’interlocutor, és a dir a qui va dirigit el nostre discurs. És
per aquest motiu que vam proposar preguntes pel públic i el vam fer participar.
La
segona va ser la recitació d'un poema davant la classe.
Cadascú va escollir un poema, se'l va aprendre de memòria i el va recitar. Les
bones recitacions són les que tenen una velocitat més aviat lenta i la veu
acompanya el significat del poema. Tot i que tots sabíem que havíem de seguir
aquestes consignes, els nervis posen a prova la teva capacitat de controlar-los
i a més d'un ens van fer una mala passada. En tot cas, la recitació del poema
va ser una activitat molt interessant i estimulant per a tots. El meu poema va
ser És quan dormo que hi veig clar de J.V. Foix.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera,
I entre pineda i garric
Planto la meva bandera;
Amb una agulla saquera
Mato el monstre que no dic.
És quan ric que em veig gepic
Al bassal de sota l'era.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.
Com
parlar bé en públic és un llibre que tothom hauria de llegir en algun moment de la seva vida,
ja que serveix tant en l’àmbit professional com en el personal. És important
saber ser un bon comunicador. Cal reunir les característiques
necessàries per a saber comunicar allò que penses, com per exemple ser concís,
clar i natural. El llibre parteix de la premissa que es pot ensenyar i aprendre
a parlar bé en públic. Així doncs, aquest llibre és una bona manera de fer-ho.
Per saber-ne més
Adjunto el suport digital que vam utilitzar durant la
nostre presentació de Identitat i Territori, i també el poema musicat per Joan Manuel Serrat.
Però en una carrera com és la d'educació
primària, les presentacions orals reben molt de pes. Per aquest motiu, encara
vam fer una altre presentació, la del Bon Comunicador. Aquesta es basava en
escollir un personatge mínimament conegut i fer-ne un seguiment de les seves
accions en la xarxa, com per exemple el seu compte de Twitter i Facebook o, en
ocasions, el seu programa. El meu grup i jo vam escollir a Pablo Motos, ja que
a primera vista ens sembla un bon comunicador. Tot i això, després de la nostra
recerca i aprofundiment en la seva persona, vam arribar a la conclusió que sí
que era un bon comunicador però només en el seu camp, l'humor i l'ironia. Us
adjunto també la presentació digital que vam fer sobre ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada